Avui t’escric

Avui t’escric a tu, perquè em ve de gust. Avui que et penso, com tants altres dies des que fa cinc anys vas tallar en sec el contacte, sense cap explicació. Avui que malgrat tot, et sento a prop. T’escric perquè ja no hi ets, però encara hi ets. Perquè el record de la teva senzillesa i calidesa m’acompanyaven, m’acompanyen i m’acompanyaran sempre, malgrat que el proper mes de maig no ens felicitarem ni el dia 17 ni el 20 com abans. T’escric perquè, no ens enganyem, enyoro el que vam ser i també pel que encara som, malgrat la distància, i el que serem. Perquè sé que dins teu hi ha motius que et van impulsar a emprendre un camí on jo, físicament, no hi tinc cabuda i així ha de ser, si sents que és el correcte. És la teva decisió i, amb el temps, he après a respectar-la. T’escric perquè agraeixo el que junts hem après i hem compartit en una amistat de gairebé trenta anys, perquè no vull que el record d’una part d’aquesta vida quedi enfosquit per la boira de l’oblit. T’escric, en definitiva, per conservar el que eres, ets encara i seràs, guardat com un dels grans regals que m’ha fet la vida. Perquè passaran els anys i no se m’esborrarà de la memòria la teva veu dolça i serena, ni les notes del teu uquelele tocant l’aniversari feliç. T’escric per contrarrestar la nostàlgia de recordar-te amb l’agraiment de sentir-te a prop ni que sigui amb el record i perquè no vull que aquestes paraules que tinc per dir-te quedin perdudes a qui sap quin racó del cervell, cobertes de la pols de la tristesa.