Retalls de Vida no neix pas sol. Al darrere del naixement d’aquest bloc hi ha un bon grapat de gent que, conscientment o no, han format part d’alguns dels retalls de la vida que s’aniran col·leccionant en aquest espai, com qui col·lecciona segells, articles de diari o de revistes, de la manera més ordenada possible. La llista és llarga, però tots mereixen ser-hi:
En primer lloc els meus pares, en Joan i la Montse, que em van ensenyar, ja de petit, a caminar, a jugar, a parlar i estimar. Em demanaven un llibre on recollís les reflexions, pensaments i tot el que em passa pel cap, però després de considerar unes quantes opcions i de llegir altres blocs, m’ha semblat la més pràctica.
A en Manel Rodríguez. Si els meus pares em van donar la vida, ell és qui m’ha empès a viure-la i m’ha ensenyat a gaudir-la de la millor manera possible, coneixent el poder i el valor de l’amistat pura i incondicional.
A en Manuel de Gracia, Professor, company i estimat amic que em va ensenyar, a més dels fonaments bàsics de la carrera de psicologia, a moure’m pels mons de la informàtica i les noves tecnologies.
Als amics de la universitat, el grup conegut com “La Trepa” (Marededéu, si en sentireu a parlar, d’ells!). A més de ser com una família escollida, són ells els qui, potser sense saber-ho, em van donar la idea d’escriure un bloc, en veure que alguns d’ells no podien llegir els escrits que publicava en d’altres xarxes socials per no estar-hi registrats.
A en Nacho Mirás. Conèixer el seu bloc i llegir la crònica de la seva lluita contra el càncer em va fer prendre consciència del poder que pot tenir un lloc com aquest a la xarxa. Em fa feliç pensar que, des d’on sigui descansant, rep aquest agraïment sincer i llegeix alguna de les publicacions que aniré escrivint.
A en Guillem Torras, per la seva paciència infinita amb mi creant el bloc, per transmetre sempre una calma i una pau tan necessàries en els temps que corren i per ser un excel·lent mestre, company i amic que, casualment, m’és cosí.
A tots els lectors que tot sovint, en un lloc o altre, m’han anat llegint i han mostrat interès per les quatre línies matusseres que de tant en tant escric així, perquè sí, perquè em surt de dins, del cor, de l’ànima o com en vulgueu dir.
I a tu, que pel sol fet de llegir-me i dedicar-me una mica del teu temps, ets una part imprescindible d’aquest bloc. Sense tu, res d’això tindria sentit.
RETALLS DE VIDA 