Posaria la mà al foc i no em cremaria que aquesta pregunta ens l’hem feta tots més d’una vegada, sobretot quan veus que a casa se’t comencen a acumular una bona pila de coses: aparells que en algun moment et van fer gràcia, paperam que guardes per si de cas, coses d’algun avantpassat que guardes perquè ténen valor sentimental i així anar fent. M’ha passat ara que els meus pares es canvien de casa. Els he vist remenar per tot arreu,buidant mobles, llençant-ne alguns, triant coses i, de cop, a mi també m’ha entrat una mena de desfici per endreçar i buidar una mica armaris i habitacions. De fet, Diuen que a mesura que et vas fent gran, a vegades t’agafa per prescindir d’objectes que fins ara guardaves a casa, però que tot d’una t’has adonat que ja no et cal conservar, potser perquè ja no necessites tantes coses, o perquè ja no et calen objectes i detalls que et recordin un passat que, al cap i a la fi, el portes ben guardat a dins, si no que prioritzes més mantenir a prop la gent que t’omple, que et fa viure moments entranyables plens d’afecte que després esdevindran records. Qui els sap, els motius que ens porten a desfer-nos de les coses! Potser és que amb una mudança t’hi veus una mica forçat, potser és perquè vols deixar èpoques i records enrere per poder avançar, potser és cert que amb l’edat et canvia l’ordre de prioritats o potser és una barreja de tot plegat. El cas és que aquests dies jo també m’he trobat remenant per casa i decidint desfer-me de coses que en altres temps em van fer gràcia, però que, per dir-ho d’alguna manera, el seu moment ja ha passat, almenys per mi. No vull dir pas que desfer-me de tot això em deixi fred, tot el contrari, però sé que són trastos i enrenou que no faré servir.
Finalment, decideixo que em quedaré amb allò més bàsic, el que m’ha omplert tota la vida: els vinils, le cintes, els corresponents reproductors, el rellotge del meu avi… Et. Coses senzilles, d’abans, que encara ara faig servir perquè m’omple tenir-les a prop i em fan sentir viu en gaudir-les, com quan gaudeixo de la gent que m’acompanya i em fa créixer com a persona, aquella que saps que val la pena mantenir-la sempre al teu costat perquè hi són a les verdes i a les madures. Ja va d’això, la vida, de deixar coses i gent enrere per, a poc a poc, aprendre a conservar i gaudir de tot allò que et fa feliç i aquella gent amb la que pots ser tu mateix, sense aparences ni protocols.
RETALLS DE VIDA 