De Col·lectius i reivindicacions

Tot just avui fa una setmana, el dia 3 de desembre se celebrava el dia de les persones amb discapacitat.

Hola? Se’n recorda algú avui d’aquest col·lectiu?

La pregunta, tot i que retòrica, no és pas en va. Tenim un munt de dies assenyalats al calendari que els dediquem a col·lectius concrets: el dia de la dona treballadora, el dia de l’eliminació de la violència masclista, el dia del col·lectiu LGTB  o, com deia, el dia de les persones amb discapacitat. El cas és que després de passar aquests dies en que tant els polítics com la ciutadania en general s’omple la boca amb frases boniques i la ment amb bones intencions, tot passa. Tot queda enrere. Les dones continuen lluitant per aconseguir unes millors condicions laborals i més igualtat. El col·lectiu LGTB continua reivindicant més llibertat per ser i per estimar a qui vulgui i com vulgui. Les persones amb discapacitat continuem fent mans i mànigues per aconseguir una vida el més normalitzada possible en aquesta societat.

Siguem honestos: el fet que en ple segle XXI tinguem assenyalats al calendari aquestes efemèrides diu poc, molt poc a favor de la societat en que ens ha tocat viure. Malauradament però, aquestes dates reivindicatives continuen essent no només necessàries, si no imprescindibles. Fins que totes aquestes persones, ciutadans del món, aconseguim fer realitat les nostres reivindicacions i les nostres vides millorin en el sentit que ens pertoca per dret i per llei, serà necessari mantenir aquestes dates i tenir present aquests col·lectius no només quan toca, si no els 365 dies de l’any. Perquè a tots, qui més qui menys, ens afecten els motius pels quals lluiten. Tots formem part d’algun col·lectiu que reivindica algun dret o alguna necessitat i que la societat ens tingui en compte depèn de tots.

Sí. També depèn de tu, t’ho sembli o no.