Fa temps que buscava un concepte concret per definir aquella gent que, quan te’ls trobes, t’omplen i et renoven de dalt a baix, fent-te sentir acompanyat, segur i protegit. Mentre ahir ho debatiem amb la Sílvia, jo en deia gent que ens és “casa”, però ella em va suggerir una altra paraula que em va semblar preciosa, profunda i molt més adient: gent que ens és “llar”.
I penso que sí, que hi ha gent en aquesta vida que és “llar”, així, sense proposar-s’ho. Gent que només amb la seva presència et transporta, t’allunya de la rutina i les preocupacions de la vida cotidiana per fer-te sentir com quan arribes a casa teva, a la llar, cansat d’una jornada esgotadora. Gent amb qui no tens secrets, que saben escoltar i trobar la paraula justa que et fa falta a cada moment per esvair d’una bufada totes les pors i els dubtes. Gent senzillament especialista en ser-hi, ja sigui amb paraules o en silenci. Ser-hi per acompanyar, ser-hi per eixoplugar, ser-hi per gaudir plegats d’una estona de calma, felicitat i alegria de saber-vos l’un a prop de l’altre. És aquesta la gent que convé mantenir ben a prop a la vida, la gent que ens és “llar”.
RETALLS DE VIDA 